La Unió Santcugatenca inaugura La Unió: entre la cultura i la repressió, una exposició que recupera un dels capítols més desconeguts — i més potents — de la història de l’entitat: quan el teatre, la música i la vida associativa van conviure amb la censura, la persecució i l’espoli franquista.

L’exposició es podrà visitar del 25 d’octubre al 5 de desembre, de dilluns a divendres, de 10 a 20 h, al vestíbul del Teatre de La Unió Santcugatenca. L’accés és lliure i gratuït.

El recorregut abasta quatre dècades, de la Segona República a la Transició, i posa el focus en les persones que van mantenir viu el projecte cultural quan les circumstàncies jugaven en contra. Fotografia inèdita, documentació recuperada de l’arxiu municipal i testimonis familiars permeten reconstruir un relat que havia quedat fragmentat: el paper de La Unió com a espai de llibertat cultural… i, alhora, com a objectiu de repressió política.

Durant els anys 30, La Unió era un centre cultural efervescent. Hi van actuar Margarida Xirgu i Federico García Lorca (amb la representació de Yerma, el 1935), s’hi van homenatjar figures com Santiago Rusiñol, i joves com Roc Codó i Magí Bartralot hi feien teatre abans d’assumir responsabilitats polítiques al poble. L’entitat era un espai de cultura moderna, catalanitat i compromís amb la República.

L’esclat de la Guerra Civil ho canvia tot: l’entitat passa a dir-se La Unió Pinenca i els seus espais es destinen a festivals solidaris i actes de suport a les milícies. Amb l’entrada de les tropes franquistes el 1939, La Unió és requisada, espoliada i transformada en Casino Nacional. S’hi retiren símbols, s’hi fa adoctrinament i la junta és denunciada i portada als tribunals. Diversos socis pateixen represàlies: dos són deportats a Mauthausen i un és afusellat al Camp de la Bota.

Malgrat la repressió, alguns socis aconsegueixen preservar part del patrimoni i mantenir viva la flama cultural. A partir de 1945, sota vigilància del règim i amb el nom d’Agrupación Artística Santcugatense, tornen a fer teatre i fins i tot es representen obres catalanes sota l’atenta mirada de la censura.

El 1949, el règim permet reobrir l’entitat, però amb una humiliació simbòlica: obliga a dissoldre l’associació fundada el 1900 i registrar-ne una de nova, en castellà, com a “Sociedad Coral Unión Sancugatense”. Tot i la imposició, La Unió recupera el patrimoni espoliat i reprèn l’activitat cultural.

El relat culmina als anys 70. Amb la Transició, un nou grup de joves impulsa el cineclub, el teatre en català, concerts de la Nova Cançó i activitats culturals que desafien els últims vestigis de censura. El 1978, l’Ajuntament reconeix aquesta trajectòria i concedeix a La Unió la Medalla d’Argent de la ciutat.

Aquesta exposició no només mostra fotografies i documents. Ens recorda que la cultura no neix del no-res: cal gent que resisteixi. La Unió és avui el que és perquè, abans, algú va decidir que valia la pena lluitar-hi.

Del 25 d’octubre al 5 de desembre · De dilluns a divendres, de 10 a 20 h · Vestíbul del Teatre de La Unió · Entrada lliure.