El 2025 ha estat un any d’aquells que deixen petja. No només perquè La Unió Santcugatenca ha celebrat 125 anys d’història, sinó perquè aquesta efemèride ens ha servit per fer una cosa difícil i necessària: ordenar el passat, reforçar el present i preparar el futur. Ha estat un any de celebració, sí, però sobretot ha estat un any de feina útil: obrir portes, sumar complicitats, consolidar projectes i fer créixer una mirada comunitària que a Sant Cugat és més necessària que mai.
En aquest context, l’entitat s’ha aproximat al mig milió d’euros de pressupost anual. Ho diem sense grandiloqüència: no és una xifra per lluir, sinó una manera de constatar que La Unió sosté, cada vegada amb més solidesa, una infraestructura cultural i social que combina arts en viu, creació contemporània, cultura popular, formació, acció educativa i vida associativa.
És un pressupost que existeix perquè existeix una comunitat: socis i sòcies, seccions, voluntariat, equips, creadors i públic. I perquè la ciutat hi confia.
Aquest 2025, a més, hem assolit un reconeixement institucional clau: la Declaració d’Utilitat Pública. És una distinció que reconeix el valor social i cultural de La Unió, i que també ens obliga a continuar fent el que fem amb el mateix criteri: rigor, transparència i rendició de comptes, sempre al servei de l’interès general. La podeu consultar en aquest enllaç.
Un aniversari que comença mirant la gent als ulls
L’any s’obre amb la presentació dels projectes del 125è aniversari i amb el Dia del soci / jornada inaugural. Des del primer moment queda clar el to: el 125è no serà un relat de vitrines, sinó un programa viu. La Unió és una entitat centenària, però no és una peça de museu: és una casa en moviment. Els actes d’inici ho fan evident posant al centre el més important: les persones. S’hi retroben socis veterans i gent que s’hi apropa per primer cop; s’hi reconeixen seccions i equips; s’hi dona forma a un calendari que, al llarg de l’any, anirà combinant memòria, creació i comunitat.
Aquell inici també té un efecte immediat: ajuda a explicar millor què és La Unió avui. I, quan una entitat s’explica bé, la comunitat s’hi pot reconèixer i sumar-s’hi. El 2025 ho ha confirmat: l’aniversari no ha estat només un aniversari, ha estat una manera de fer més clara i compartida la idea de projecte.
Recuperar arxiu és recuperar ciutat
Una de les feines més importants del 2025 a La Unió gairebé no s’ha vist, però tindrà molt recorregut: posar ordre a 125 anys de memòria.
Fins ara, La Unió conservava documents, fotografies, partitures, cartells, trofeus o material audiovisual repartits en diferents espais.
Hi havia patrimoni, però no un arxiu que permetés saber bé què hi havia, on era i com s’havia de conservar.
Amb l’acompanyament de Nubilum, durant més de cinc mesos de treball, s’han identificat 5 espais amb documentació, s’ha fet un primer inventari de 28 caixes i s’ha començat a tractar amb criteri professional la documentació més antiga, que avui ja es conserva en 19 caixes de conservació permanent. La resta del fons també s’ha reordenat i instal·lat provisionalment, de manera que, per primera vegada, La Unió sap exactament què té i on ho té.
Pots consultar la memòria de l’arxiu en aquest document.
Potser el més rellevant és que s’han creat un protocol de donacions i un protocol de consulta. Això ha fet possible que socis i sòcies comencin a aportar materials que guardaven a casa, sabent que ara entraran en un sistema pensat per conservar-los i fer-los accessibles.
Aquest treball també ha tingut una traducció pública en l’exposició “La Unió: entre la cultura i la repressió”, on l’arxiu ha deixat de ser magatzem per convertir-se en relat compartit.
El 2025, La Unió no ha acabat la feina d’arxiu, però ha fet el pas més important: passar de tenir documents dispersos a tenir les bases d’un arxiu real, amb criteri, espai i futur.
La memòria es fa pública: repressió, espoli i dignitat
Aquesta feina d’arxiu i memòria ha desembocat també en un exercici imprescindible: fer el relat públic. La conferència i exposició sobre la repressió i l’espoli franquista a La Unió Santcugatenca han posat paraules i proves a una història que no és només de l’entitat, sinó de la ciutat. Explicar la repressió no és recrear-se en el dolor: és fer dignitat. I és també entendre que la cultura comunitària, quan és forta, incòmoda al poder. Per això la van voler controlar, limitar o esborrar. I per això és tan important recuperar-la avui amb rigor i valentia.
Aquest any, la memòria democràtica ha guanyat vigor perquè ha connectat tres coses: recerca, arxiu i divulgació. I perquè ha activat complicitats (professionals, institucions, persones vinculades a la història de La Unió) que permeten continuar estirant el fil. En un aniversari com aquest, parlar de la part lluminosa de la història és necessari; però explicar també el que va ser vulnerat, espoliat o silenciat és imprescindible.
Un país que es troba a La Unió: DASC 2025
Enmig d’aquest any intens, La Unió ha acollit la jornada institucional del Dia de l’Associacionisme Cultural (DASC 2025) amb el Departament de Cultura. No és un detall menor: que el país esculli La Unió com a espai de trobada diu molt del paper que l’entitat està jugant. No només com a equipament, sinó com a lloc amb capacitat d’acollir, organitzar i representar una manera de fer cultura basada en la base social, la continuïtat i la comunitat.
L’efecte d’aquest moment ha estat doble: ha reforçat la projecció externa de La Unió i, alhora, ha reforçat una idea molt concreta a Sant Cugat: que el teixit associatiu cultural no és decoració, és estructura. És el que fa que la cultura tingui continuïtat i arrel.
Mirades Incòmodes: quan la cultura parla clar
El 2025 també ha vist néixer i consolidar-se Mirades Incòmodes, el nou pòdcast amb elCugatenc. És una aposta senzilla i alhora valenta: generar converses que no busquen quedar bé, sinó pensar. Parlar del que costa, del que no s’entén, del que no encaixa. I fer-ho en veu alta, amb creadors i agents culturals, amb experiències reals i preguntes útils.
Mirades Incòmodes ha fet una cosa important: ha ampliat el mapa de públics de La Unió. Ha portat gent que potser no venia a un espectacle però sí a escoltar una conversa. I, quan escoltes una conversa que et toca, sovint acabes entrant al projecte per altres vies.
https://www.youtube.com/@miradesincomodes
Creació i arts en viu: el viver, els Inacabats i la ciutat que crea
Una altra de les línies que defineixen clarament el 2025 és la consolidació de La Unió com a infraestructura de creació. El Viver de suport a la creació artística ha continuat articulant residències, processos i retorn al públic amb dues convocatòries durant l’any: la 8a convocatòria (segon semestre 2025) i la 9a convocatòria (primer semestre 2026, convocada ja al desembre). Entre totes dues, més de 85 propostes rebudes i una selecció 12 de projectes que han omplert els espais de La Unió de processos de treball, assajos, proves i intercanvi amb la comunitat.
Podeu consultar les darreres convocatòries en aquest enllaç.
Aquest any, a més, el Viver ha sumat una proposta que explica molt bé la filosofia del projecte: la primera edició de la Jornada dels Inacabats.
Els Inacabats no són un festival d’estrenes, sinó un espai per mirar la cuina, per entendre com neix una peça, per compartir dubtes i decisions. La cultura, quan és honesta, també mostra el procés. I això connecta amb una idea que La Unió defensa des de fa temps: la creació no és un producte, és un camí. Amb quatre projectes artístics presentats el 15 de novembre, la jornada va demostrar que hi ha públic per a una cultura viva, pròxima i sense impostures.
Aquesta línia es completa amb la programació d’arts en viu que La Unió proposa al llarg de l’any, sostenint una oferta estable que fa ciutat. Perquè la cultura no és només grans dates: també és continuïtat, regularitat i portes obertes als processos creatius que passen dins la casa.
Plaça del Cor: 180 persones cantant, i una comunitat que es reconeix
Si hi ha una imatge clara d’aquest 2025 és la de la primera edició de la Plaça del Cor. Un projecte que posa la música al centre no com a exhibició, sinó com a experiència compartida. Cantar juntes i junts és una manera d’ordenar-nos per dins i, alhora, de connectar amb els altres. I quan això passa en un marc acollidor, el resultat és tangible: 180 persones participants, perfils diversos i una energia de continuïtat que fa pensar en futur.
Les seccions: on el projecte es fa realitat cada setmana
Parlar de La Unió en termes generals pot fer perdre de vista una evidència molt senzilla: La Unió existeix perquè existeixen les seves seccions. Són elles les que, setmana rere setmana, omplen els espais, creen relleu, fan comunitat i donen sentit al projecte cultural compartit.
El 2025, aquest fet ha estat especialment visible.
Els Bastoners de Sant Cugat han viscut un any històric. Amb 150 balladores i balladors inscrits, d’entre 3 i 50 anys, la colla s’ha situat entre les més nombroses de Catalunya i, sens dubte, com una de les entitats de cultura popular amb més participació del país. Aquesta xifra no és només quantitativa: és relleu generacional, és presència continuada a la ciutat, és Festa Major, és escola i és orgull col·lectiu.
El 2025 també ens ha deixat una col·laboració ben especial, la dels Bastoners de Sant Cugat en el Festival Cruïlla, arran també d’un projecte de col·laboració amb la companyia artística Brodas Bros.
Els Tallers de Teatre Sílvia Servan han assolit una altra fita històrica: 210 alumnes inscrits. El 2025 no només ha estat un any de volum, sinó de qualitat i projecció. Neix la Companyia Jove, el grup de teatre lleure és seleccionat a l’Altre Festival, s’impulsen iniciatives com Poesia a la vora del foc i les noves Càpsules teatrals, demostrant que l’escola no és només formació, sinó creació viva i connexió amb el teixit cultural.
Gospel Beat ha estat una de les ànimes impulsores de la Plaça del Cor, un dels projectes comunitaris més potents de l’any, i ha sostingut durant el curs un grup estable de prop de 90 cantants. La música, aquí, no és només assaig: és comunitat i ciutat. La Plaça del Cor del 23 de novembre n’ha estat la millor imatge.
La companyia amateur Fila-Zero ha demostrat com el teatre associatiu pot ser motor de creació contemporània. El 2025 neix Faves Tendres, el grup de teatre breu, que estrena MUT (Mínima Unitat Teatral) a diversos espais de la ciutat i fora. A més, la producció Recordant Guimerà connecta patrimoni teatral i actualitat escènica, coincidint amb l’efemèride de l’autor.
El Grup Mediterrània ha viscut un any especialment significatiu. El 2025 ha estat l’any del seu 30è aniversari. Celebrar-lo no ha estat només fer balanç d’un recorregut, sinó reconèixer una feina constant de formació, assaig i relleu, i una manera molt concreta d’entendre la cultura popular: com un llenguatge viu que genera cohesió. Mediterrània suma a La Unió i suma a Sant Cugat, perquè la tradició, quan és viva, no mira enrere; construeix comunitat. L’aniversari ens ha deixat un aplaudit espectacle intergeneracional, una exposició amb vestits i fotografies que recollien la memòria del grup, i també un pas simbòlic però molt rellevant: el canvi de nom i d’identitat gràfica, de Grup Mediterrània a Esbart Mediterrània, reafirmant el seu paper dins la cultura popular catalana actual.
L’Esplai Pica-Roca ha recuperat el 2025 els casals d’estiu, aturats des de la pandèmia, i ha iniciat la preparació del 40è aniversari (2026). Amb prop de 120 membres entre monitores i infants, i un relleu generacional a l’equip de monitores, l’esplai consolida el seu paper educatiu i comunitari.
La Coral La Unió, secció fundadora, ha viscut un any simbòlic i de canvi. En l’acte inaugural del 125è es reconeix la trajectòria de Montserrat Tizón i, al llarg del curs, la coral experimenta creixement fins a prop de 30 cantaires i un relleu en la direcció, d’Albert Santiago a Juan Carlos Márquez. També té un paper central a la jornada de setembre del 125è.
I el grup de puntaires “Les Noies de Sant Cugat”, amb prop de 30 membres actives, ha començat a preparar el 20è aniversari (2026). El 2025 ha estat l’últim any de la trobada de Festa Major, condicionada per la calor i el sol, i ja es treballa per recuperar la trobada de puntaires dins la Festa de Tardor a partir del 2026. És un exemple clar de com les seccions s’adapten a la realitat per garantir continuïtat.
Transició digital: nou web i més accés a la informació
Durant el 2025 s’ha treballat en el nou web de La Unió Santcugatenca, amb estrena prevista a inicis de 2026. Aquest projecte no és només una modernització estètica: és una eina per ordenar millor la informació, facilitar inscripcions, fer més accessible l’activitat i reforçar transparència i comunicació.
Un fil d’actualitat que també defineix qui som
El 2025 no ha estat només programació i aniversari. Ha estat també actualitat. I La Unió, quan entén la cultura com un dret i com una pràctica comunitària, no pot viure d’esquena als debats que afecten la ciutat i el món.
Per això, l’entitat s’ha adherit a la plataforma Cultura al carrer, juntament amb més de 50 entitats locals, defensant el dret a viure l’espai públic com un espai cultural, expressiu i comunitari.
I per això també és important situar un tema determinant per al futur de l’entitat: les negociacions pendents amb l’Ajuntament sobre la dissolució del consorci, la liquidació i la constitució d’una nova propietat horitzontal amb un model de gestió conjunt i sostenible. No és una carpeta “tècnica”: és una decisió que marcarà la capacitat de La Unió de continuar generant valor públic a llarg termini.
Finalment, La Unió ha donat suport a iniciatives i comunicats per la pau i els drets humans en relació amb Palestina. Ho fem des d’una idea simple: la cultura ha de ser un espai on la humanitat és central, i on el dolor i la injustícia no s’ignoren.
Impacte social 2025
Si haguéssim d’explicar què ha deixat el 2025 amb una sola idea clara, seria aquesta: La Unió s’ha consolidat com una infraestructura comunitària imprescindible per a Sant Cugat.
Un espai que té estructura i sostenibilitat, amb un pressupost que permet estabilitat i continuïtat. Un projecte amb valor públic reconegut, gràcies al DASC i a la Declaració d’Utilitat Pública. Una comunitat que cuida les arrels i el futur alhora, amb l’arxiu, la memòria democràtica, el viver, els Inacabats i la creació contemporània. Un equipament que obre més portes d’entrada, amb projectes que han portat públic nou i han reforçat la base social. I, sobretot, una entitat que fa ciutat cada setmana a través de les seves seccions, de la cooperació amb associacions i de la defensa d’una cultura viva, al carrer, compromesa amb els drets i amb el futur col·lectiu.
El 125è aniversari no ha estat un punt final. Ha estat la confirmació que La Unió no és només història. És present actiu. I és futur compartit
